Palma, Ciutat Anticiclista

A l'hora de parlar de sostenibilitat, ens omplim la boca cantant els avantatges i explicant tot el que hauríem i podríem fer. Però quan és l'hora de passar de les paraules als fets, és quan trobam les majors dificultats. La bicicleta, és un dels transports del futur. Moltes ciutats del nord d'Europa, com Àmsterdam, Copenhague o Dublín, entre d'altres ja en fan un ús molt habitual. Les facilitats que posen les administracions públiques per la seva utilització, juntament a una consciència social, són les claus que fan esdevenir una combinació òptima.

A Palma, sota el mandat d'Aina Calvo, es va instaurar el carril-bici, i es va establir el servei BiciPalma. Semblava que Palma començava a apostar per un transport sostenible. Semblava que, per primera vegada érem pioners en alguna cosa. Semblances, al cap i a la fi. Falses il·lusions. Durant la legislatura Isern, es va suprimir el carril bici de les avingudes i es va potenciar un carril bici pels carrers de ciutat, un model diferent però que alhora ampliava la xarxa.

Em declar ciclista, dels que van a fer feina amb aquest vehicle. Dels que consideren que per moure's dins ciutat, és una eina àgil, útil i, inclús necessària. Però, com volem potenciar el seu ús, si no podem circular per les voreres? Si per anar a la plaça major, he d'anar amb la bici al meu costat i caminant. Si per anar a la meva feina, he de fer una voltera per poder arribar per on 'normativament' correspon.

Em propòs anar a Cort per presentar una iniciativa ciutadana en favor de les bicicletes. Com hi puc anar? Com puc arribar fins a Cort? No hi ha cap carril-bici que hi arribi. A algú se li ocorr alguna idea per arribar a l'Ajuntament de la meva ciutat sense incomplir cap ordenança municipal, cívica ni cap reglament? Com podem dir que potenciam les bicicletes si no podem arribar a cap lloc cèntric amb elles? A partir d'avui, declar Palma, ciutat anticiclista. Digue-m'ho en beu alta: PALMA NO ESTIMA ELS CICLISTES.

I si, els llonguets, homes i dones de Ciutat tampoc volen els ciclistes. Molesten. Van ràpid, embossen i dificulten el pas. Quan la majoria de la gent va a peu, l'estrany és veure un ciclista. Ara, en canvi, vos propòs canviar per un minut la mentalitat. Què passaria si la majoria de la gent del centre de Ciutat anàs a casa seva en bicicleta, anàs a la feina amb aquest transport i fes qualsevol gestió damunt un vehicle de dues rodes? Imaginau-vos, aparcaments de bicicletes, tendes de bicicletes, tallers de bicicletes. Tot un món, un negoci i una indústria davant els nostres ulls. Ara deixau d'imaginar. S'ha acabat. Continuau anant en cotxe del Parc de Ses Estacions fins a la Rotger. Caminau durant 50 minuts per anar a fer feina els matins i, seguiu odiant els ciclistes urbans.

Persones amb una mentalitat diferent. Persones de futur. Que molesten. Que embossen. I que dificulten el pas. O, almenys per ara.

Segueix llegint...

Sofistes del segle XXI

Tots els darrers sondejos escenifiquen un 'tetrapartidisme' predominant al conjunt de l'Estat. Sembla que els ciutadans –i em referesc a la població– han decidit que PP i PSOE hagin de compartir protagonisme amb dos nous actors Podemos i Ciutadans. Mentre uns anteposen gestió i confiança enfront novatisme, altres es diferencien entre 'vella política' i 'nova política'. 

I, en la recerca del triomf electoral, tothom mira d'estar situat al centre. Una tasca realment complicada per al Partit Popular, l'objectiu de tornar al centre, vull dir. Després de ballar amb la dreta més dura i reaccionària, ara es troben en la necessitat de tornar a un espai moderat que ja fa anys que han oblidat. Això d'estar al centre sona bé a nivell promocional, però a més la victòria (entre 8 i 11 milions de vots) es troba situada allà. Clar, i ara el PSOE torna a parlar d'esquerra, bé, més ben dit comença a parlar de centre-esquerra. Simples paraules. Poca voluntat. 

Per sort a aquest desastre de partits, tenim amb tots nosaltres a les dues grans promeses. Podemos, partit que ha passat del centre il·lusionador al marxisme en qüestió de mesos i que ja ha confirmat que no guanyarà les eleccions –i no serà perquè no els hagin donat canya, tot sigui dit–. I, per últim, Ciutadans, el partit 'd'esquerres' per a la gent de dreta. Divisió esquerra-dreta que segons ells ja està superada, excepte perquè molts d'ells han militat al Partit popular, qüestió segurament molt baladí.

Però en què se diferencien aquestes dues formacions respecte als partits tradicionals? 

Molts pensareu en: canvi, renovació, il·lusió,... i sí, puc estar d'acord amb això. No obstant, hi ha una gran diferència bàsica: l'ús de la retòrica. Grans politòlegs, acostumats a debatre-ho tot. Gent jove amb una imatge 'atractiva', que tot fa pensar que tenen darrera els millors publicistes. Però que hi ha darrera un gran discurs? Perquè no hi ha cap dubte que Rivera i Iglesias són grans venedors. Tenen realment algun producte per vendre? O són simplement uns sofistes del segle XXI? 

Plató criticava els sofistes per l'ús interessat que en feien del llenguatge segons els seus interessos. Persuadien i convencien, com s'intenta fer avui en dia. Tant els sofistes fa 2500 anys com els Iglesias, Rivera i companyia dominaven i dominen l'art de la paraula. Però és suficient un discurs i un perfil atractiu per resoldre els problemes de la nostra societat? Necessari, almenys.

Segueix llegint...