Victòries amargues. Dolces derrotes

Diumenge vespre, es confirmaven els resultats electorals. I, com a qualsevol esdeveniment electoral sempre hi ha guanyadors i perdedors, els qui riuen i els qui ploren. Si vos digués que el Partit Popular ha guanyat les eleccions, vos estaria enganant i alhora dient-vos la veritat. Si vos digués que el PSOE ha guanyat, seria un mentider compulsiu. Però, deixem-nos de beneitures i siguem sincers, el Partit Popular de les Illes Balears ha perdut les eleccions de forma estrepitosa, i ja diuen que una imatge val més que mil paraules, les cares de Bauzá, Duran, Salom i companyia eren un poema.

Els Populars, han perdut 15 escons al Parlament, i tot i ser la llista més votada a Palma, Marratxí, al Consell de Mallorca, Consell de Menorca i Consell d'Eivissa, no és suficient per conformar una majoria sòlida. Maleït Isern, que bé que degué dormir diumenge... Però el PP perd i ho admet, lo qual s'agraeix. En canvi el PSOE és tot al contrari. Mentre treuen el pitjor resultat de la seva història a Balears, els seus líders gaudeixen d'una nit electoral, somriuen, i pensen en el Consolat de Mar. Que quedi clar que només han perdut 9000 vots respecte al 2011. Només. Podem està a 20000 vots d'agafar-los i mentrestant ells tan feliços.

Per altra banda, els vertaders guanyadors del vespre foren MÉS i el PI. Si senyors, ambdues formacions seran claus a TOTS els municipis de les Balears. La formació ecologista augmenta fins a 9 diputats, mentre que la formació conservadora s'estrena al Parlament amb 3 diputats, i a prop de l'entrada a Menorca. La feina feta per Font i el seu equip aquest darrer any ha estat senzillament brutal. Al igual que l'oposició feta per Biel Barceló i el seu equip, una oposició crítica però amb propostes, i això es veu recompensat.

Podríem parlar de Ciutadans, però vist l'enfonsament respecte al que lis atorgaven les enquestes, són totalment prescindibles. A diferència de Jarabo i el seu partit Podem, que serà clau alhora de conformar el nou projecte progressista a les Illes.

Tot i que vam preveure l'ascens fulgurant de MÉS al pronòstic que vam fer aquí a 4 ILLES EN MOVIMENT, és cert que no vam encertar ni un sol dels diputats. Així que, tot i que en xifres no som gaire bons, procurarem servir-vos com a centre d'opinió crítica aquests pròxims 4 anys. Estau al tanto aquests propers dies, on parlarem del: Consell de Mallorca i el seu vertader paper, la presidència del proper govern, possibles candidats a substituir Bauzá i molt més...

Fins aviat Amics!

Segueix llegint...

Dia de Reflexió. Dia de dubtes, de dilemes i d'incerteses

Demà, 24 de maig, es duran a terme les eleccions autonòmiques i municipals més emocionants de la darrera dècada. Tots els resultats estan en l'aire, tot pot passar i qualsevol possibilitat s'ha de tenir en compte. Els càlculs electorals aquesta setmana han estat la tònica predominant a totes les redaccions dels diaris. I, els nirvis entre els candidats s'han fet patent.

A Balears, afrontam unes eleccions amb una davallada espectacular del Partit Popular respecte a la gran majoria obtinguda (35 escons) el 2011 pel Partit Popular. Un enfonsament del PSIB. En canvi, la coalició MÉS aconsegueix mantenir i igualar els resultats obtinguts als anteriors comicis. Cal destacar la irrupció de les dues forces del panorama nacional: Podem i Ciutadans. Per altra banda, el PI, intenta lluitar contra les enquestes i superar la barrera electoral del 5% per poder entrar al Parlament. Un altre parer és Guanyem, que podria tornar al Parlament, aquesta vegada amb el suport de Esquerra Unida i ERC. I, finalment la formació UPyD, que camina propera cap a la desaparició.

Aquest article no és per contar-vos tot el que heu pogut llegir aquests dies als diaris, sinó per fer un pronòstic i posar en clau els futurs resultats, sense cap tipus d'estadística ni sondeig, sinó simplement per les sensacions d'un mateix. Abans de començar, s'ha de tenir en compte dos elements: el vot ocult, que en principi hauria d'afavorir el Partit Popular i l'abstenció que podria reduir-se respecte al 41'2% de l'any 2011.

Les meves sensacions són clares –i tot i que puc estar errat– crec que el Partit Popular assolirà el pitjor resultat de la seva història tot i que una gran part d'indecisos siguin votants conservadors. Qualsevol resultat pels Populars inferior a 27 diputats és un fracàs. Aquest fracàs no vol dir que no guanyin les eleccions. Sí, amics i amigues, per si dubtàveu, el Partit Popular serà el partit més votat a les Illes Balears –sense cap sorpresa–. Per altra banda, el PSIB-PSOE es juga ser el partit hegemònic de l'esquerra. Em preocupa aquesta davallada tan brusca. I més, quan a la resta de l'Estat suavitza aquest descens o inclús el reverteix en algunes comunitats. Pensau que si davallen del 16 escons (escons obtinguts l'any 1995), serà el pitjor resultat dels Socialistes a les Illes.

Respecte a la coalició MÉS, jo crec que seran la gran sorpresa de la nit. I, tot i que les enquestes indiquen que conservaran els 5 diputats, jo crec que arribaran a 7 sense problemes. Parlem ara de les noves formacions estatals: començant amb Podem, crec que el seu vot es quedarà al voltant de 8 diputats. Mentre que Ciutadans, jo crec que el seu vot és efervescent i ara que es coneixen qui seran els seus candidats així com la seva procedència hauran perdut molts d'adeptes, i n'obtindran al voltant de 4.

Finalment, el Pi-Proposta per les Illes després de demostrar la seva força omplint el Trui Teatre, crec que aconseguirà aquests 5% dels vots i entrarà al Parlament amb 2 diputats. Per altra banda, Guanyem, obtindrà 1 diputat a la circumscripció d'Eivissa on es presenta com l'esquerra alternativa a la Pitiüsa Major. Pel que respecta a UPyD, Balears no era una de les seves aspiracions fermes, per lo que el seu final aquí és clar: la desaparició.

Passi el que passi demà, jo vos anim a que aneu a votar. Hi ha moltíssimes opcions polítiques. Tant si estau indignats, com si no ho estau, pensau que aquesta decisió serà clau pels propers 4 anys. I, per acabar, una reflexió final: Si la democràcia es basa en la voluntat popular, però tan sol 5'8 persones de cada 10 van a votar, és a dir 1 de cada 2, és a dir, si la meitat de la població no s'expressa, realment tenim una democràcia efectiva?

Vos deix amb el meu pronòstic. Vos convid a que aquí abaix als comentaris posseu els resultats que pensau que sortiran o inclús els resultats que voldríeu. PARTICIPAU-HI!

PP: 25

PSIB: 12

MÉS: 7

Podem: 8

Ciutadans: 4

El PI-Proposta per les Illes: 2

Guanyem: 1

UPyD: 0

Segueix llegint...

"Si caic jo, caurem tots"

Fa uns dies, el Diario de Mallorca publicaba que les enquestes internes del Partit Popular el situaven entorn als 24-25 diputats (el pitjor resultat de la seva història a Balears). Els nirvis pareixien sorgir dins la formació conservadora. No obstant, el President Bauzá confiava en capgirar aquests sondejos amb una futura baixada d'imposts i amb les bones xifres de davallada de l'atur. 

Entre actes i campanya, ahir dijous, es va donar a conèixer la llista dels Populars al Parlament. I, el primer que em va venir al cap va ser la següent frase: "Si caic jo, caurem tots". Perquè Bauzá ho té clar, no es pensa immolar tot sol. Perquè el President sap que, la derrota és més que possible, i té clar que si perd ell, perdran tots els membres del Partit. Es troba molt alluny, aquell jove Bauzá que aspirava a ocupar un Ministeri a Madrid: Ara es veu molt més a prop la farmàcia.

Sí, en Jose Ramón ha optat per fer un gran salt al buit. Dins la llista a la Cambra Autonòmica, trobam des de candidats a Batlies de la Part Forana (com Rafel Torres o Tomeu Oliver), fins històrics militants (com l'antic Batle de Palma, Joan Fageda), passant per gent de recorregut al Parlament, i fins i tot, esportistes (com la la taekwondista Brigitte Yagüe). Es podria dir que ha fet un All-in. Va amb tot. A primera vista, la selecció dels candidats al Parlament sembla tot un encert, que té com a objectiu mobilitzar les bases del Partit. Ara bé, si els Populars el maig, treuen menys de 27 diputats, el senyor Jose Ramón serà defenestrat immediatament des d'aquí o des de Madrid –si no hu fan abans els tribunals–.

Amb el precedent de les eleccions europees, amb l'ascens de El Pi i Ciutadans i amb el sorgiment de veus discrepants dins el mateix partit, en Jose Ramón se l'ha jugat. És una aposta arriscada.  Al cap i a la fi es juga el seu futur. Però ja s'ha assegurat el President de ficar gent de molt diversa procedència a la llista, perquè: "Si caic jo, caurem tots".

Segueix llegint...

Es poden extrapolar els resultats de les eleccions andaluses a Balears?

Avui, 22 de març, coneixerem els resultats de la primera cita electoral de l'any, les eleccions Autonòmiques d'Andalusia. I la pregunta que ens feim aquí és: Són extrapolables els resultats de la regió del sud a les nostres illes?

És clar que no. Perquè el 98% dels vots andalusos són per partits estatals, mentre que aquí, tenim una representació de partits illens al voltant del 15%. Per altra banda, tenim uns fets diferenciadors, com la llengua pròpia, la condició d'illencs,...

No obstant, els pactes post-electorals seran de gran utilitat. Ja que si tenim en compte les recents enquestes, el PSOE de Susana Díaz guanyaria sense majoria absoluta. La qüestió és: Arribarà a un gran pacte amb el PP? Pactarà amb Podemos i Esquerra Unida? O optarà per governar amb minoria?

A 4 ILLES EN MOVIMENT, ens hem volgut centrar en les eleccions andaluses perquè serviran de base i exemple per les eleccions de maig. I arribats aquí, tornam a demanar-nos: Tindrem un 3r Pacte de Progrés? Si és així, quantes forces en formaran part d'ell? El PP trobarà algun possible soci de govern si no obté majoria absoluta? Pot ser el PI?

Amics i amigues, aquest és el primer post del blog, però introduirem un terme que emprarem durant tot aquest any electoral: PACTE. El Consens, serà la clau de tot aquest any. S'haurà de recuperar la cultura del diàleg per arribar a acords. Les grans majories són coses del passat; ja és hora de canviar el chip. Ara, toca seure a parlar. I, en concret, aquí a les Illes, necessitam diferents pactes, com pugui ser el Pacte per l'Educació. Les dretes i les esquerres han d'arribar a acords de mínims, per sentar les bases de la nostra Comunitat. Un únic objectiu s'ha de perseguir: l'Estabilitat.

L'exemple d'Andalusia no serà ni molt manco representatiu aquí. Però l'hem de seguir de ben a prop perquè pot ser el patró que es seguirà a moltes comunitats. I finalment, tornarem a acabar amb una pregunta: Mantindrà el bipartidisme la seva posició hegemònica?

Amics i amigues, gràcies per seguir 4 Illes en Moviment. Totes les preguntes quedaran resoltes, no passeu pena. Temps al temps. Andalusia, no serà un mirall de nosaltres, però despreciar els resultats seria un error d'ingenus.

Segueix llegint...