A l'espera del nostre messies: Un líder per a les Balears

Vivim en una època de pessimisme col·lectiu –i no estranya després de tot el que està sortint a la llum–, on la il·lusió cap al futur brilla per la seva absència. La crisi ha provocat una falta de cohesió social, una incertesa, i inclús un temor de 'el que vindrà'. Recuperar la il·lusió dels ciutadans hauria de ser l'objectiu número 1 de qualsevol polític, no només de les Balears, sinó de tota Espanya. 

Però quina persona ens farà recuperar la confiança? Ho farà el senyor Rajoy? Ho farà el senyor Sánchez? Ho farà en Bauzá? Tal vegada na Francina? És clar que no, cap d'aquests. Podríem haver seguit citant noms i noms dels actuals exponents polítics del panorama espanyol i balear, i cap seria un referent per al poble. 

Des d'aquí, feim una crida a la necessitat de nous lideratges, persones amb capacitats d'oratòria, amb convenciment, i amb un missatge clar, renovat i dirigit a les majories. Perquè el més proper a un líder que hem tingut aquí a les Illes fou el Senyor Cañellas –i com a tal, tampoc podríem considerar-lo– que estigué 13 anys de President. I d'això ja fa 20 anys.

Necessitam una persona que aglutini grans majories, que vagi poble a poble i sigui admirat per allà on passi. Una persona que aconsegueixi fer que cada ciutadà d'aquesta comunitat es senti orgullós de ser de les Illes Balears. Una persona de consens entre els diferents agents socials, que cerqui un punt intermig entre les distintes parts. I, a dia d'avui, ho veim molt negre, o directament no ho veim. La disciplina de partit, i en general el sistema subordinat piramidal de les formacions polítiques afavoreix l'incompetència i la ineptitud dels que arriben a dalt. 

Aquesta recerca del líder que necessitam a les Illes anirà intrínsecament lligat al sentiment i la identitat Balear, de la que parlàvem la setmana passada. És una necessitat imperiosa en aquesta Comunitat, que un projecte faci sumar a la gent. I, que a més, sigui un projecte obert i regional.  

Siguem sincers, ara per ara, veig molt complicat que sorgeixi algú entre els partits d'esquerres. Però molt manco, entre la dreta actual. Per tant, només ens queda seguir a l'espera del nostre 'messies' regional. Qui sap si arribarà algun dia. L'esperança, de moment, no la perdem.

Segueix llegint...

La Identitat Balear, un repte de l'Autonomia

El passat 9 d'abril, el Cercle d'Economia de Mallorca, va presentar a la Societat Balear, un recull de 26 propostes per a la millora del model socioeconòmic de les Illes Balears. Des de la més absoluta independència i després d'una lloable tasca de recerca i debat es van presentar tot una sèrie de mesures, entre les quals destaca la millora del finançament autonòmic, l'assoliment d'un gran pacte educatiu i la reforma de la llei electoral, entre d'altres.

En concret, la 6a proposta, feia referència al foment d'una identitat balear, per tal d'influir sobre l'Estat Espanyol. I, precisament quan parlam d'identitats o sentiments aquí a les Illes, trobam –simplificant-ho molt– 3 representacions. Per una banda, el sentiment espanyol, per altra banda el desig dels Països Catalans, i finalment el sentiment insular (el majoritari). No obstant, no podem obviar que aquestes sensibilitats poden anar unides, i en molts de casos es troben models mixtos. 

Si ara mateix féssim una enquesta a les diferents illes, ens trobaríem: mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs. Però en menor mesura, gent que s'identifiqui com a balear. I, crec que després de 32 anys d'autonomia, ens cal fer autocrítica pel que respecta al tema identitari. Els qui pensam en l'assoliment d'una identitat comú ho feim amb un únic objectiu: millorar les condicions socials i econòmiques dels nostres co-ciutadans. I estam segurs que la consolidació d'aquest sentiment, estarà intrínsecament lligat a beneficis directes per als ciutadans de la nostra Comunitat.

Està clar que el repte que tenim per davant no serà fàcil, ni molt manco. Partim d'una falta de consens que encara arrossegam des de l'Avantprojecte d'Estatut de 1931. Sense dubte, serà una tasca complicada. Però cal tenir altura de mires i sentit de la responsabilitat per abordar un tema conflictiu però necessari. Perquè la identitat balear, no és excloent respecte al sentiment insular de cada illa; simplement és un punt afegit per tenir una societat més cohesionada.

No pensem en els propers 4 anys, pensem en els següents 32 anys d'autonomia i en els objectius i metes que volem assolir.

Segueix llegint...