Fer història o passar a la història?

Fer història és aconseguir un 46'37% dels vots. Fer història és arribar als 35 diputats al Parlament Balear. Fer història és treure 194.000 vots. El PP Balear encapçalat per José Ramón Bauzá va fer història l'any 2011. Però Bauzá, passarà a la història per haver dilapidat 15 escons. I, passarà a la història per haver tret el pitjor resultat del PP a les Illes, amb tan sols el 28'50% dels vots. I, passarà a la història per haver dividit la dreta autonòmica, propiciant la formació de el PI.

Però no tot han de ser crítiques cap al President en funcions. Perquè en JR també ha aconseguit que per primera vegada l'esquerra –en el seu conjunt– guanyi les eleccions. I, deien que els ciutadans de Balears eren 'aturats', però gràcies a en JR van sortir al carrer més de 100.000 persones. Així que, com veim, la seva gestió també té èxits.

Però, el més sorprenent de'n JR és que després de tot el que ha passat, encara no ha partit. Perquè vos faceu una idea, és com si el Barça l'any que ve baixa a 2a divisió, i surt Luís Enrique dient que ja s'arreglarà. Sí, com veis, una cosa de locos. L'única diferència és que el Barça ha fet història i Bauzá passarà a la història.

Sorprèn veure que els mitjans de comunicació critiquin a personatges públics com Gabriel Cañellas o Joan Huguet quan demanen un canvi a les files Populars. Sorprèn perquè ens trobam davant d'una situació històrica i interessant alhora: L'hegemonia dels conservadors està en entredit. L'hegemonia construïda per gent com L'Amo en Biel i per històrics com Huguet ara es veu destrossada. Res serà com abans. Ells van fer història. Els d'ara, en canvi, passaran a la història, però per situacions bastant diferents.

Aquesta, com veis, és la subtil diferència entre fer història i passar a la història. La lleugera diferència entre l'èxit i el fracàs.

Segueix llegint...

A l'espera del nostre messies: Un líder per a les Balears

Vivim en una època de pessimisme col·lectiu –i no estranya després de tot el que està sortint a la llum–, on la il·lusió cap al futur brilla per la seva absència. La crisi ha provocat una falta de cohesió social, una incertesa, i inclús un temor de 'el que vindrà'. Recuperar la il·lusió dels ciutadans hauria de ser l'objectiu número 1 de qualsevol polític, no només de les Balears, sinó de tota Espanya. 

Però quina persona ens farà recuperar la confiança? Ho farà el senyor Rajoy? Ho farà el senyor Sánchez? Ho farà en Bauzá? Tal vegada na Francina? És clar que no, cap d'aquests. Podríem haver seguit citant noms i noms dels actuals exponents polítics del panorama espanyol i balear, i cap seria un referent per al poble. 

Des d'aquí, feim una crida a la necessitat de nous lideratges, persones amb capacitats d'oratòria, amb convenciment, i amb un missatge clar, renovat i dirigit a les majories. Perquè el més proper a un líder que hem tingut aquí a les Illes fou el Senyor Cañellas –i com a tal, tampoc podríem considerar-lo– que estigué 13 anys de President. I d'això ja fa 20 anys.

Necessitam una persona que aglutini grans majories, que vagi poble a poble i sigui admirat per allà on passi. Una persona que aconsegueixi fer que cada ciutadà d'aquesta comunitat es senti orgullós de ser de les Illes Balears. Una persona de consens entre els diferents agents socials, que cerqui un punt intermig entre les distintes parts. I, a dia d'avui, ho veim molt negre, o directament no ho veim. La disciplina de partit, i en general el sistema subordinat piramidal de les formacions polítiques afavoreix l'incompetència i la ineptitud dels que arriben a dalt. 

Aquesta recerca del líder que necessitam a les Illes anirà intrínsecament lligat al sentiment i la identitat Balear, de la que parlàvem la setmana passada. És una necessitat imperiosa en aquesta Comunitat, que un projecte faci sumar a la gent. I, que a més, sigui un projecte obert i regional.  

Siguem sincers, ara per ara, veig molt complicat que sorgeixi algú entre els partits d'esquerres. Però molt manco, entre la dreta actual. Per tant, només ens queda seguir a l'espera del nostre 'messies' regional. Qui sap si arribarà algun dia. L'esperança, de moment, no la perdem.

Segueix llegint...

Divisions a l'actual Partit Popular: Realitat o Teatre

Consell, Vilafranca, Alaró, Pollença,... No tenia suficients problemes amb recuperar el vot dels indecisos el President, perquè ara el famós Codi Ètic es posi en entredit en aquests municipis.

El Codi Ètic –norma interna del PP que prohibeix dur imputats a les llistes– tal vegada, sigui un dels pocs èxits del mandat del President Bauzá. I no ho hem d'obviar. I que ara es posi en entredit entre els membres i integrants del Partit Popular, tal vegada és una mala senyal.

Sí, sembla que el Partit Popular es va diluint a cada poble. Sembla inclús que això és un efecte cadena. I si, pareix que després de 4 anys de majoria absoluta amb 0 diàleg, amb 0 consens i amb molta prepotència, les veus discrepants del PP han decidit sortir a la llum.

I aquest seria l'anàlisis, i segurament serà la crònica que faran la majoria de rotatius. Però siguem coherents: Algú pensa que totes aquestes 'noves formacions' municipalistes no seran el mateix que fins ara? Mateixos cans amb diferents collars? Amics i amigues, no us deixeu enredar pels titulars. Hem de saber llegir entre línies.

No obstant, la situació dins el PP és delicada. Mirau si es complicada la situació dins la formació conservadora, que en José Ramón ha hagut d'acudir a 'L'Amo en Biel'.  Si, no sé si recordau un tal Gabriel Cañellas, un que només va ser President de la Comunitat durant 12 anys, i que només va aconseguir guanyar 4 eleccions consecutives. Com veis, res de l'altre món. Deu ser per aquest motiu que l'actual President li ha donat l'esquena durant aquests 4 anys. Però, ja ho diuen ja, que 'quan venen mal donades'...

En Gabriel Cañellas és un líder. Més que líder, jo diria que és una persona molt astuta –i que consti que la meva valoració d'ell és molt alta–. En Cañellas, sabia que l'important és sumar, i no dividir. Estimat José Ramón, la lliçó més important que has d'aprendre –i t'ho dic amb la màxima humiltat– és saber sumar. Ser el President de tots.

Foto d'A. Vera publicada a El Mundo

Però bé, avui finalitzaré el meu primer article de crítica dels partits polítics. El primer torn ha estat pels Populars. Els propers dies continuarem amb els altres. Perquè desde 4 ILLES EN MOVIMENT volem ser un mitjà PLURAL i de CRÍTICA política per a tothom. 

Per acabar, la gran qüestió que envolta al PP és: Si s'aplica el Codi Ètic a tots els batles de la Part Forana. L'aplicarem al propi President si aquest és imputat pel cas de les farmàcies?

Que passeu un gran cap de setmana illencs!

Segueix llegint...