Fer història o passar a la història?

Fer història és aconseguir un 46'37% dels vots. Fer història és arribar als 35 diputats al Parlament Balear. Fer història és treure 194.000 vots. El PP Balear encapçalat per José Ramón Bauzá va fer història l'any 2011. Però Bauzá, passarà a la història per haver dilapidat 15 escons. I, passarà a la història per haver tret el pitjor resultat del PP a les Illes, amb tan sols el 28'50% dels vots. I, passarà a la història per haver dividit la dreta autonòmica, propiciant la formació de el PI.

Però no tot han de ser crítiques cap al President en funcions. Perquè en JR també ha aconseguit que per primera vegada l'esquerra –en el seu conjunt– guanyi les eleccions. I, deien que els ciutadans de Balears eren 'aturats', però gràcies a en JR van sortir al carrer més de 100.000 persones. Així que, com veim, la seva gestió també té èxits.

Però, el més sorprenent de'n JR és que després de tot el que ha passat, encara no ha partit. Perquè vos faceu una idea, és com si el Barça l'any que ve baixa a 2a divisió, i surt Luís Enrique dient que ja s'arreglarà. Sí, com veis, una cosa de locos. L'única diferència és que el Barça ha fet història i Bauzá passarà a la història.

Sorprèn veure que els mitjans de comunicació critiquin a personatges públics com Gabriel Cañellas o Joan Huguet quan demanen un canvi a les files Populars. Sorprèn perquè ens trobam davant d'una situació històrica i interessant alhora: L'hegemonia dels conservadors està en entredit. L'hegemonia construïda per gent com L'Amo en Biel i per històrics com Huguet ara es veu destrossada. Res serà com abans. Ells van fer història. Els d'ara, en canvi, passaran a la història, però per situacions bastant diferents.

Aquesta, com veis, és la subtil diferència entre fer història i passar a la història. La lleugera diferència entre l'èxit i el fracàs.

Segueix llegint...

"Si caic jo, caurem tots"

Fa uns dies, el Diario de Mallorca publicaba que les enquestes internes del Partit Popular el situaven entorn als 24-25 diputats (el pitjor resultat de la seva història a Balears). Els nirvis pareixien sorgir dins la formació conservadora. No obstant, el President Bauzá confiava en capgirar aquests sondejos amb una futura baixada d'imposts i amb les bones xifres de davallada de l'atur. 

Entre actes i campanya, ahir dijous, es va donar a conèixer la llista dels Populars al Parlament. I, el primer que em va venir al cap va ser la següent frase: "Si caic jo, caurem tots". Perquè Bauzá ho té clar, no es pensa immolar tot sol. Perquè el President sap que, la derrota és més que possible, i té clar que si perd ell, perdran tots els membres del Partit. Es troba molt alluny, aquell jove Bauzá que aspirava a ocupar un Ministeri a Madrid: Ara es veu molt més a prop la farmàcia.

Sí, en Jose Ramón ha optat per fer un gran salt al buit. Dins la llista a la Cambra Autonòmica, trobam des de candidats a Batlies de la Part Forana (com Rafel Torres o Tomeu Oliver), fins històrics militants (com l'antic Batle de Palma, Joan Fageda), passant per gent de recorregut al Parlament, i fins i tot, esportistes (com la la taekwondista Brigitte Yagüe). Es podria dir que ha fet un All-in. Va amb tot. A primera vista, la selecció dels candidats al Parlament sembla tot un encert, que té com a objectiu mobilitzar les bases del Partit. Ara bé, si els Populars el maig, treuen menys de 27 diputats, el senyor Jose Ramón serà defenestrat immediatament des d'aquí o des de Madrid –si no hu fan abans els tribunals–.

Amb el precedent de les eleccions europees, amb l'ascens de El Pi i Ciutadans i amb el sorgiment de veus discrepants dins el mateix partit, en Jose Ramón se l'ha jugat. És una aposta arriscada.  Al cap i a la fi es juga el seu futur. Però ja s'ha assegurat el President de ficar gent de molt diversa procedència a la llista, perquè: "Si caic jo, caurem tots".

Segueix llegint...