Sofistes del segle XXI

Tots els darrers sondejos escenifiquen un 'tetrapartidisme' predominant al conjunt de l'Estat. Sembla que els ciutadans –i em referesc a la població– han decidit que PP i PSOE hagin de compartir protagonisme amb dos nous actors Podemos i Ciutadans. Mentre uns anteposen gestió i confiança enfront novatisme, altres es diferencien entre 'vella política' i 'nova política'. 

I, en la recerca del triomf electoral, tothom mira d'estar situat al centre. Una tasca realment complicada per al Partit Popular, l'objectiu de tornar al centre, vull dir. Després de ballar amb la dreta més dura i reaccionària, ara es troben en la necessitat de tornar a un espai moderat que ja fa anys que han oblidat. Això d'estar al centre sona bé a nivell promocional, però a més la victòria (entre 8 i 11 milions de vots) es troba situada allà. Clar, i ara el PSOE torna a parlar d'esquerra, bé, més ben dit comença a parlar de centre-esquerra. Simples paraules. Poca voluntat. 

Per sort a aquest desastre de partits, tenim amb tots nosaltres a les dues grans promeses. Podemos, partit que ha passat del centre il·lusionador al marxisme en qüestió de mesos i que ja ha confirmat que no guanyarà les eleccions –i no serà perquè no els hagin donat canya, tot sigui dit–. I, per últim, Ciutadans, el partit 'd'esquerres' per a la gent de dreta. Divisió esquerra-dreta que segons ells ja està superada, excepte perquè molts d'ells han militat al Partit popular, qüestió segurament molt baladí.

Però en què se diferencien aquestes dues formacions respecte als partits tradicionals? 

Molts pensareu en: canvi, renovació, il·lusió,... i sí, puc estar d'acord amb això. No obstant, hi ha una gran diferència bàsica: l'ús de la retòrica. Grans politòlegs, acostumats a debatre-ho tot. Gent jove amb una imatge 'atractiva', que tot fa pensar que tenen darrera els millors publicistes. Però que hi ha darrera un gran discurs? Perquè no hi ha cap dubte que Rivera i Iglesias són grans venedors. Tenen realment algun producte per vendre? O són simplement uns sofistes del segle XXI? 

Plató criticava els sofistes per l'ús interessat que en feien del llenguatge segons els seus interessos. Persuadien i convencien, com s'intenta fer avui en dia. Tant els sofistes fa 2500 anys com els Iglesias, Rivera i companyia dominaven i dominen l'art de la paraula. Però és suficient un discurs i un perfil atractiu per resoldre els problemes de la nostra societat? Necessari, almenys.

Segueix llegint...

A l'espera del nostre messies: Un líder per a les Balears

Vivim en una època de pessimisme col·lectiu –i no estranya després de tot el que està sortint a la llum–, on la il·lusió cap al futur brilla per la seva absència. La crisi ha provocat una falta de cohesió social, una incertesa, i inclús un temor de 'el que vindrà'. Recuperar la il·lusió dels ciutadans hauria de ser l'objectiu número 1 de qualsevol polític, no només de les Balears, sinó de tota Espanya. 

Però quina persona ens farà recuperar la confiança? Ho farà el senyor Rajoy? Ho farà el senyor Sánchez? Ho farà en Bauzá? Tal vegada na Francina? És clar que no, cap d'aquests. Podríem haver seguit citant noms i noms dels actuals exponents polítics del panorama espanyol i balear, i cap seria un referent per al poble. 

Des d'aquí, feim una crida a la necessitat de nous lideratges, persones amb capacitats d'oratòria, amb convenciment, i amb un missatge clar, renovat i dirigit a les majories. Perquè el més proper a un líder que hem tingut aquí a les Illes fou el Senyor Cañellas –i com a tal, tampoc podríem considerar-lo– que estigué 13 anys de President. I d'això ja fa 20 anys.

Necessitam una persona que aglutini grans majories, que vagi poble a poble i sigui admirat per allà on passi. Una persona que aconsegueixi fer que cada ciutadà d'aquesta comunitat es senti orgullós de ser de les Illes Balears. Una persona de consens entre els diferents agents socials, que cerqui un punt intermig entre les distintes parts. I, a dia d'avui, ho veim molt negre, o directament no ho veim. La disciplina de partit, i en general el sistema subordinat piramidal de les formacions polítiques afavoreix l'incompetència i la ineptitud dels que arriben a dalt. 

Aquesta recerca del líder que necessitam a les Illes anirà intrínsecament lligat al sentiment i la identitat Balear, de la que parlàvem la setmana passada. És una necessitat imperiosa en aquesta Comunitat, que un projecte faci sumar a la gent. I, que a més, sigui un projecte obert i regional.  

Siguem sincers, ara per ara, veig molt complicat que sorgeixi algú entre els partits d'esquerres. Però molt manco, entre la dreta actual. Per tant, només ens queda seguir a l'espera del nostre 'messies' regional. Qui sap si arribarà algun dia. L'esperança, de moment, no la perdem.

Segueix llegint...