dilluns, 14 de setembre de 2015

El 3r soci: El soci necessari

- 0 comentaris
A l'hora d'emprendre un viatge, un, sempre intenta cercar la millor companyia possible. Procures rodejar-te de gent amb ideals semblants i visions parescudes. Clar que, no sempre pots triar els que t'acompanyaran en els teus projectes. A vegades, aquesta elecció no existeix. Digau-li conformisme o resignació davant l'única opció que tens.

Dins l'actualitat política Balear, ens hem acostumat a destriar entre el Partit Popular o un Tripartit. Quan governen els populars, l'estabilitat sol ser la tendència (i sinó fixau-vos en la legislatura passada, 3 consellers d'educació, 3 de salut,... ). En canvi, quan governa el Pacte de Progrés, ens tenen acostumats a discrepàncies públiques, que –en general– transmeten una sensació francament, de falta d'unió. I, tot i que la sintonia entre PSIB i MÉS sol ser màxima, el major problema el trobam en el 3r soci. El soci necessari. El soci díscol.

Durant els dos primers Pactes de Progrés, aquest paper el va dur a terme Unió Mallorquina. El centre-dreta que amenaçava constantment amb deixar el Govern i donar suport als Populars. Carregat fins els nassos de corrupció, l'interès de governar era el seu únic objectiu. 4 anys més tard de la seva dissolució, el nou Pacte de Progrés torna a tenir un 3r soci. Un soci necessari i, que de cada vegada, és més rebel: Podemos.


Foto: Isaac Buj (Ara Balears)

Podemos juga a un doble paper amb clara visió electoralista: per una banda, dóna suport parlamentari al Govern, però, per altra banda, ho fa sense ésser-hi dintre i així poder exercir la tasca de control a l'Executiu. No els mou l'interès per governar. Però, exercir el paper de soci i oposició alhora és una tasca realment complicada. Ser el 'Cavall de Troia', dins el mateix Govern no és l'estratègia més idònia. I, si només han passat 100 dies i ja amenacen en rompre l'Acord de Governabilitat, poc se poden fiar d'ells. 

"Hasta las últimas consecuencias", ha dit Jarabo. Evocant temps passats. Podemos agafa el relleu, doncs de ser el 3r soci. Amb diferències respecte a UM. Amb virtuts i encerts. I, amb altres errors d'estratègia. Però errors al cap i a la fi. 

Podemos fa de soci i oposició. No té pels a la llengua i diu tot el que pensa. Un soci incòmode. Un soci díscol. Però un soci necessari.
Segueix llegint...

divendres, 11 de setembre de 2015

La Terra Promesa

- 0 comentaris
13:08 del migdia. TV3 en marxa. Tot està llest per l'anomenada Via Lliure. A més, avui comença la campanya electoral. El 27-S s'atraca. Independentistes contra unionistes, o constitucionalistes digau-li com volgueu—. Com sempre, dos bàndols. Blanc o Negre. Que em perdoni el PSC si no cit la Tercera Via. Que sí, que seria la solució més factible, i a més, és la que podria suposar un acord de consens entre les dues parts. Però, en situacions límits com l'actual les tonalitats del gris tendeixen a desaparèixer.

Discursos per aquí i per allà. Tothom defensant que la seva proposta és la millor. Per uns, sortir d'Espanya suposaria el caos. Per altres, sortir d'Espanya és l'anhel. Un desig que uns ja fa molts d'anys que defensen, per raons romàntiques i sentimentals i d'altres, —de més recents— per motius estrictament econòmics. 

Des de Madrid, pensen que cedint diversos tributs com l'IRPF o proposant una Reforma Constitucional podran calmar el 'carro' independentista, que estira amb molta força. Però, Moisès, no va alliberar el poble d'Israel, per tornar a caure dins l'Egipte Faraònic. Catalunya vol arribar a La Terra Promesa, encara que hagi d'estar 40 anys pel Desert.



Perquè, és clar, si a qualsevol de nosaltres ens oferissin un país millor, qui s'agossaria a dir que no? Després d'una crisi econòmica que només ha afavorit desigualtats. Després de retalls i més retalls en nom de l'austeritat. Però no tot és econòmic. L'ajuda que han brindat alguns sectors amb declaracions o accions, han afavorit molt l'auge sobiranista. Perquè cada dia que algun Ministre d'Educació parlava, ERC guanyava 1000 simpatitzants més. Molta autocrítica i molta humiltat haurien de fer alguns. O almenys, si volen que Espanya continuï amb la mateixa integritat territorial.

El poble d'Israel es va sublevar contra la injustícia i l'intolerància cercant l'ideal utòpic de la Llibertat. 3.300 anys més tard, a un racó del Mediterrani, milions de persones sortiran en el que anomenen Via Lliure. Diuen que la Bíblia és un relat fantàstic i novel·lat amb tocs de ficció, a mi en canvi, em pareix una profecia del que pot arribar a venir. Si ens convé a nosaltres? No tinc la resposta. Si els convé a ells, tampoc ho sé.

Segueix llegint...

Comparteix

 
Copyright © . 4 Illes en Moviment - Posts · Comments
Tema Dissenyat per Rafel Coll · Patrocinat per Blogger