El 3r soci: El soci necessari

A l'hora d'emprendre un viatge, un, sempre intenta cercar la millor companyia possible. Procures rodejar-te de gent amb ideals semblants i visions parescudes. Clar que, no sempre pots triar els que t'acompanyaran en els teus projectes. A vegades, aquesta elecció no existeix. Digau-li conformisme o resignació davant l'única opció que tens.

Dins l'actualitat política Balear, ens hem acostumat a destriar entre el Partit Popular o un Tripartit. Quan governen els populars, l'estabilitat sol ser la tendència (i sinó fixau-vos en la legislatura passada, 3 consellers d'educació, 3 de salut,... ). En canvi, quan governa el Pacte de Progrés, ens tenen acostumats a discrepàncies públiques, que –en general– transmeten una sensació francament, de falta d'unió. I, tot i que la sintonia entre PSIB i MÉS sol ser màxima, el major problema el trobam en el 3r soci. El soci necessari. El soci díscol.

Durant els dos primers Pactes de Progrés, aquest paper el va dur a terme Unió Mallorquina. El centre-dreta que amenaçava constantment amb deixar el Govern i donar suport als Populars. Carregat fins els nassos de corrupció, l'interès de governar era el seu únic objectiu. 4 anys més tard de la seva dissolució, el nou Pacte de Progrés torna a tenir un 3r soci. Un soci necessari i, que de cada vegada, és més rebel: Podemos.

Foto: Isaac Buj (Ara Balears)

Podemos juga a un doble paper amb clara visió electoralista: per una banda, dóna suport parlamentari al Govern, però, per altra banda, ho fa sense ésser-hi dintre i així poder exercir la tasca de control a l'Executiu. No els mou l'interès per governar. Però, exercir el paper de soci i oposició alhora és una tasca realment complicada. Ser el 'Cavall de Troia', dins el mateix Govern no és l'estratègia més idònia. I, si només han passat 100 dies i ja amenacen en rompre l'Acord de Governabilitat, poc se poden fiar d'ells. 

"Hasta las últimas consecuencias", ha dit Jarabo. Evocant temps passats. Podemos agafa el relleu, doncs de ser el 3r soci. Amb diferències respecte a UM. Amb virtuts i encerts. I, amb altres errors d'estratègia. Però errors al cap i a la fi. 

Podemos fa de soci i oposició. No té pels a la llengua i diu tot el que pensa. Un soci incòmode. Un soci díscol. Però un soci necessari.