divendres, 11 de setembre de 2015

La Terra Promesa

13:08 del migdia. TV3 en marxa. Tot està llest per l'anomenada Via Lliure. A més, avui comença la campanya electoral. El 27-S s'atraca. Independentistes contra unionistes, o constitucionalistes digau-li com volgueu—. Com sempre, dos bàndols. Blanc o Negre. Que em perdoni el PSC si no cit la Tercera Via. Que sí, que seria la solució més factible, i a més, és la que podria suposar un acord de consens entre les dues parts. Però, en situacions límits com l'actual les tonalitats del gris tendeixen a desaparèixer.

Discursos per aquí i per allà. Tothom defensant que la seva proposta és la millor. Per uns, sortir d'Espanya suposaria el caos. Per altres, sortir d'Espanya és l'anhel. Un desig que uns ja fa molts d'anys que defensen, per raons romàntiques i sentimentals i d'altres, —de més recents— per motius estrictament econòmics. 

Des de Madrid, pensen que cedint diversos tributs com l'IRPF o proposant una Reforma Constitucional podran calmar el 'carro' independentista, que estira amb molta força. Però, Moisès, no va alliberar el poble d'Israel, per tornar a caure dins l'Egipte Faraònic. Catalunya vol arribar a La Terra Promesa, encara que hagi d'estar 40 anys pel Desert.



Perquè, és clar, si a qualsevol de nosaltres ens oferissin un país millor, qui s'agossaria a dir que no? Després d'una crisi econòmica que només ha afavorit desigualtats. Després de retalls i més retalls en nom de l'austeritat. Però no tot és econòmic. L'ajuda que han brindat alguns sectors amb declaracions o accions, han afavorit molt l'auge sobiranista. Perquè cada dia que algun Ministre d'Educació parlava, ERC guanyava 1000 simpatitzants més. Molta autocrítica i molta humiltat haurien de fer alguns. O almenys, si volen que Espanya continuï amb la mateixa integritat territorial.

El poble d'Israel es va sublevar contra la injustícia i l'intolerància cercant l'ideal utòpic de la Llibertat. 3.300 anys més tard, a un racó del Mediterrani, milions de persones sortiran en el que anomenen Via Lliure. Diuen que la Bíblia és un relat fantàstic i novel·lat amb tocs de ficció, a mi en canvi, em pareix una profecia del que pot arribar a venir. Si ens convé a nosaltres? No tinc la resposta. Si els convé a ells, tampoc ho sé.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Comparteix

 
Copyright © . 4 Illes en Moviment - Posts · Comments
Tema Dissenyat per Rafel Coll · Patrocinat per Blogger