dilluns, 14 de desembre de 2015

Pecats, amor i altres drogues

- 0 comentaris
Article publicat el passat 12 de desembre de 2015 a El Periscopi       (http://elperiscopi.com/pecats-amor-i-altres-drogues/)
La crisi s’ha desfermat en el si de la Diòcesi de Mallorca. I aquesta vegada no és per un cas de pederastia, ni de corrupció. La figura posada en qüestió és el que preocupa, el propi Bisbe. Però, quin ha estat el delicte perquè hagi sigut objecte de portada els darrers 5 dies? Tres són els vots canònics que s’han de seguir quan s’accedeix a la ‘carrera religiosa’: pobresa, obediència i castedat. Sí, castedat, definida com l’abstinència de plaers sexuals. No veig per cap banda que es prohibeixi el fet de tenir una companyera sentimental.
Podríem discutir si el més encertat és començar una relació amb una persona casada. I, hauríem d’esmentar la posició que ocupa Xavier Salines, que ni més ni menys és el cap del bisbat. Però l’error no recau en la seva figura, sinó en unes normes internes de l’Esglèsia Catòlica que estan desfasades, són obsoletes i pròpies de l’Edat Mitja. Unes normes que anul·len al propi ésser humà. No en va, la posició que ocupa requereix una imatge. “La dona del César, a més de ser honrada, ha de semblar-ho”. I, quan un líder és qüestionat, només li espera un camí: la seva retirada. Injusta, tal vegada. Però necessària. Podrà aguantar 1 mes, 1 any però haurà de marxar. Que això serveixi almenys per remoure les consciències dins l’entitat cristiana.
És un delicte, per ventura tenir una companyera sentimental? Perquè ni és el primer ni serà el darrer. No em sembla que el fet d’intercanviar uns anells sigui un símbol d’humiliació o traïció ni cap a Déu, ni molt menys cap al marit. El que es qüestiona aquí és l’integrisme d’unes pautes que són disciplinàries i alhora reaccionàries. L’esglèsia fa anys que viu a una bimbolla allunyada de la vida real. El vot de pobresa, s’incompleix sistemàticament, fent vida a palaus. Respecte al vot d’obediència, ha existit mai tenint en compte les conjures de poder dins l’Esglèsia? Què tal, si s’elimina el darrer vot, el de castedat, el més inhumà?
Si estimar algú és un pecat, podeu començar a plantejar-vos la vostra fe.
Segueix llegint...

L’ascens dels mediocres

- 0 comentaris
Article publicat el passat 5 de desembre de 2015 a El Periscopi       (http://elperiscopi.com/lascens-dels-mediocres/)
Al Pare ningú li discuteix res. Al mestre no se li qüestionen les seves decisions. Al líder ningú li fa ombra. El model jeràrquic que està instal·lat a la nostra societat no permet que l’opinió crítica avanci. El qüestionar-ho tot no és la via més aconsellable si vols progressar i millorar a l’escalafó professional. Sembla un tòpic, però els ‘pilotes’ són els que arriben més a dalt. Disculpau. Els ‘pilotes’ mediocres.
Aprofitant que estem en campanya, podríem fer el símil amb els partits polítics. L’article 6 de la Constitució els reconeix com a la base del nostre sistema democràtic pel pluralisme que representen. Aquest mateix precepte també certifica que la seva estructura interna haurà de ser democràtica. Vaja, com passa avui dia. Què hi ha més democràtic que elegir els futurs líders a dit –com per cert, fan tots, tant la Casta com els emergents–? Les primàries molesten, són un emprenyo. I així, amics meus, és com els mediocres han anat avançant i ascendint en els càrrecs de poder. Sembla curiós però, que ningú hagi concorregut al Tribunal Constitucional per denunciar un incompliment flagrant de la Constitució. On són ara els seus defensors? La banalització de la Constitució serà la causa de la retirada de la mateixa. I només un mediocre banalitza la Carta Magna per defensar-la. Els inútils ens governen. Per si encara no ho sabíeu. I, per si encara teniu esperances, els inútils ens seguiran governant el proper 21 de desembre. Guanyi qui guanyi.
El culte al líder com a forma de funcionament interna dins el grup. Una forma precisa per mantenir el control dins l’entitat. Denota disciplina, que no lleialtat. Denota silenci ergo falsedat. Qui s’atreveix a piular sap que només li esperen dos camins: la sanció o l’expulsió. I on trobam la màxima expressió d’aquesta estratègia és dins les organitzacions juvenils. I sinó, fixau-vos en l’històric de les principals formacions. Els que manen són els inútils que només saben somriure i callar, mentre el talent es desaprofita. Vegeu sinó el resultat del Rajoy-Rato-Mayor Oreja, per la successió en el comandament popular.
Els mediocres tenen por de la gent que els fa ombra. I tenen por a causa de la seva mediocritat. I així és com la mateixa mediocritat s’instal·la i es consolida en la nostra societat. Una societat que té temor d’opinar diferent que els líders, i que viu amb menyspreu l’heterogeneïtat. En fi, una societat mediocre.
Segueix llegint...

IB3: Posem-hi el punt

- 0 comentaris

Article publicat el passat 28 de novembre de 2015 a El Periscopi (http://elperiscopi.com/ib3-posem-hi-el-punt/)
Andreu Manresa. Corresponsal de El País a Balears. Col·laborador de la Cadena SER. Director de Radio Nacional de España a Balears i Catalunya. Cap de Premsa del Consell General Interinsular i, posteriorment del Govern. Escriptor habitual del Diario de Mallorca i del ja històric Diari de Balears. Una trajectòria llarga i de notat prestigi. El mal de cap d’IB3 sembla que arriba a la seva fi. El taló d’Aquil·les particular del Pacte es pot convertir en el seu major encert. I, tot i que pareixia que no acabaria mai, han trobat el perfil adequat. Però, no és un simple periodista més. Han trobat el professional que feia falta. No està afiliat a cap partit, reparteix a dreta i esquerra segons com vegi. Una persona amb experiència, del sector, independent i que pot fer d’IB3 alguna cosa millor de lo que és ara.
Perquè IB3 té un futur molt senzill: o es transforma o desapareix. Parlant clar: O la canviam entre tots, o deixam d’invertir en la cadena autonòmica. Perquè per fer Westerns, ja tenim La 2 de Televisió Espanyola. I, que per posar pel·lícules en castellà ja tenim 70 canals més, que ofereixen una major varietat i una millor qualitat alhora d’oferir la indústria dels Lumière. Però discutir sobre la llengua a l’ens públic és el menor dels problemes que arrossega IB3. El que ens hem de demanar és, compleix realment una funció social? Ens apropa IB3 a la resta d’illes? És un mitjà plural o és un instrument més en la propaganda del partit de torn al Govern?
Pensau-hi. No arribarem a ser la BBC, ni molt manco. No fa falta que vos il·lusioneu. Però mentre ens allunyem de TeleMadrid ja ho donarem per bo. Andreu Manresa ha estat l’elegit i, tot i que les formes no han estat les més encertades, convendria deixar de banda els tacticismes polítics i veure unanimitat per primer cop aquesta legislatura en el seu nomenament. Només si comença amb el suport de tots els grups, tindrà un futur esperançador. Si en canvi, l’empram per desgastar a Govern o oposició, tan siguin uns o els altres, el projecte anirà a norris, fallarà, i pel camí, haurem perdut molt de temps i molts milions.
Però IB3 pot ser la porta per engrescar una indústria que té potencial. L’ESADIB (Escola Superior d’Art Dramàtic) com a centre de formació dels futurs actors i actrius. El CESAG com a escola per a periodistes. I d’aquí, tot un seguit de tècnics, productores,… És l’oportunitat de poder destacar respecte al conjunt de l’Estat. Tenim les bases fetes, ara només toca donar el ‘sus’ de sortida. Amb la Illes Balears Film Comission i amb la Maremostra, és el moment de fer una passa endavant, i jugar-se-la.
Perquè podem seguir invertint en especulacions immobiliàries i en turisme de gatera “Made in Magaluf”, com fa tothom. O, podem apostar per una altra indústria que aporta major valor afegit i que està just davant de nosaltres.
IB3 és només el començament de la novel·la. És hora de posar un punt a la història. Punt i final, o punt i principi?
Segueix llegint...

Comparteix

 
Copyright © . 4 Illes en Moviment - Posts · Comments
Tema Dissenyat per Rafel Coll · Patrocinat per Blogger