dissabte, 28 de novembre de 2015

Algú ho havia de dir: Senadors, i altres coses

Article publicat el passat 21 de novembre de 2015 a El Periscopi (http://elperiscopi.com/algu-ho-havia-de-dir-senadors-i-altres-coses/)
Correspon al Parlament designar -aplicant el criteri de representació proporcional- el senador o senadors per representar la Comunitat Autónoma de les Illes Balears en el Senat. Aquesta n’és l’exposició literal de l’article 50.1 de l’Estatut, referent a les funcions del Parlament. Recordem també que el Senat, tal com marca la Constitució, és la cambra de representació territorial. Per tant, podríem extreure, -sent una mica valents- que és l’espai on es barallen en pro dels beneficis de cada regió.
El passat dimecres, com segurament vau llegir als diaris, els dos senadors autonòmics designats pel Parlament van haver d’acudir allà mateix per rendir comptes. En un exercici humiliant es van haver d’enfrontar a les preguntes dels diferents grups parlamentaris. Responent, com si fossin quasi quasi delinqüents al control exhaustiu d’uns ‘personatges’. Perquè, no podem definir d’altra manera els responsables de tan indigne acte. On s’ha vist que els diputats d’un Parlament Autonòmic sol·licitin la compareixença de dos senadors en vista d’una major transparència i proximitat amb el ciutadà? Si, molt indignant. Que això passi a països chavistes o tercermundistes, se pot arribar a entendre, però aquí…
Però aquest escarni es va dur a terme, precisament, contra dos expresidents del Govern Balear. On és el reconeixement als Molt Honorables? Haurà passat de moda. Com passa amb les corbates, sembla que els títols honorífics ja no s’estilen gaire. Propòs fer dels senadors figures de reconeixement popular, fer estàtues, dedicar-li alguna festa major i inclús fer-los herois nacionals. Al cap i a la fi, tothom somia ser senador. I no ho dic per l’alt sou que tenen. Ni per la quantitat de feina que fan. No, a ningú se li ocorreria pensar-ho. Tothom somia ser senador pel reconeixement ciutadà que tenen. El prestigi és immens. Negar-ho seria absurd. Ah, demà si voleu, xerram de reformar el Senat. Els Senadors, més val que no. Són l’exemple pel país.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Comparteix

 
Copyright © . 4 Illes en Moviment - Posts · Comments
Tema Dissenyat per Rafel Coll · Patrocinat per Blogger