dilluns, 14 de desembre de 2015

L’ascens dels mediocres

Article publicat el passat 5 de desembre de 2015 a El Periscopi       (http://elperiscopi.com/lascens-dels-mediocres/)
Al Pare ningú li discuteix res. Al mestre no se li qüestionen les seves decisions. Al líder ningú li fa ombra. El model jeràrquic que està instal·lat a la nostra societat no permet que l’opinió crítica avanci. El qüestionar-ho tot no és la via més aconsellable si vols progressar i millorar a l’escalafó professional. Sembla un tòpic, però els ‘pilotes’ són els que arriben més a dalt. Disculpau. Els ‘pilotes’ mediocres.
Aprofitant que estem en campanya, podríem fer el símil amb els partits polítics. L’article 6 de la Constitució els reconeix com a la base del nostre sistema democràtic pel pluralisme que representen. Aquest mateix precepte també certifica que la seva estructura interna haurà de ser democràtica. Vaja, com passa avui dia. Què hi ha més democràtic que elegir els futurs líders a dit –com per cert, fan tots, tant la Casta com els emergents–? Les primàries molesten, són un emprenyo. I així, amics meus, és com els mediocres han anat avançant i ascendint en els càrrecs de poder. Sembla curiós però, que ningú hagi concorregut al Tribunal Constitucional per denunciar un incompliment flagrant de la Constitució. On són ara els seus defensors? La banalització de la Constitució serà la causa de la retirada de la mateixa. I només un mediocre banalitza la Carta Magna per defensar-la. Els inútils ens governen. Per si encara no ho sabíeu. I, per si encara teniu esperances, els inútils ens seguiran governant el proper 21 de desembre. Guanyi qui guanyi.
El culte al líder com a forma de funcionament interna dins el grup. Una forma precisa per mantenir el control dins l’entitat. Denota disciplina, que no lleialtat. Denota silenci ergo falsedat. Qui s’atreveix a piular sap que només li esperen dos camins: la sanció o l’expulsió. I on trobam la màxima expressió d’aquesta estratègia és dins les organitzacions juvenils. I sinó, fixau-vos en l’històric de les principals formacions. Els que manen són els inútils que només saben somriure i callar, mentre el talent es desaprofita. Vegeu sinó el resultat del Rajoy-Rato-Mayor Oreja, per la successió en el comandament popular.
Els mediocres tenen por de la gent que els fa ombra. I tenen por a causa de la seva mediocritat. I així és com la mateixa mediocritat s’instal·la i es consolida en la nostra societat. Una societat que té temor d’opinar diferent que els líders, i que viu amb menyspreu l’heterogeneïtat. En fi, una societat mediocre.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Comparteix

 
Copyright © . 4 Illes en Moviment - Posts · Comments
Tema Dissenyat per Rafel Coll · Patrocinat per Blogger