dilluns, 14 de desembre de 2015

Pecats, amor i altres drogues

Article publicat el passat 12 de desembre de 2015 a El Periscopi       (http://elperiscopi.com/pecats-amor-i-altres-drogues/)
La crisi s’ha desfermat en el si de la Diòcesi de Mallorca. I aquesta vegada no és per un cas de pederastia, ni de corrupció. La figura posada en qüestió és el que preocupa, el propi Bisbe. Però, quin ha estat el delicte perquè hagi sigut objecte de portada els darrers 5 dies? Tres són els vots canònics que s’han de seguir quan s’accedeix a la ‘carrera religiosa’: pobresa, obediència i castedat. Sí, castedat, definida com l’abstinència de plaers sexuals. No veig per cap banda que es prohibeixi el fet de tenir una companyera sentimental.
Podríem discutir si el més encertat és començar una relació amb una persona casada. I, hauríem d’esmentar la posició que ocupa Xavier Salines, que ni més ni menys és el cap del bisbat. Però l’error no recau en la seva figura, sinó en unes normes internes de l’Esglèsia Catòlica que estan desfasades, són obsoletes i pròpies de l’Edat Mitja. Unes normes que anul·len al propi ésser humà. No en va, la posició que ocupa requereix una imatge. “La dona del César, a més de ser honrada, ha de semblar-ho”. I, quan un líder és qüestionat, només li espera un camí: la seva retirada. Injusta, tal vegada. Però necessària. Podrà aguantar 1 mes, 1 any però haurà de marxar. Que això serveixi almenys per remoure les consciències dins l’entitat cristiana.
És un delicte, per ventura tenir una companyera sentimental? Perquè ni és el primer ni serà el darrer. No em sembla que el fet d’intercanviar uns anells sigui un símbol d’humiliació o traïció ni cap a Déu, ni molt menys cap al marit. El que es qüestiona aquí és l’integrisme d’unes pautes que són disciplinàries i alhora reaccionàries. L’esglèsia fa anys que viu a una bimbolla allunyada de la vida real. El vot de pobresa, s’incompleix sistemàticament, fent vida a palaus. Respecte al vot d’obediència, ha existit mai tenint en compte les conjures de poder dins l’Esglèsia? Què tal, si s’elimina el darrer vot, el de castedat, el més inhumà?
Si estimar algú és un pecat, podeu començar a plantejar-vos la vostra fe.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Comparteix

 
Copyright © . 4 Illes en Moviment - Posts · Comments
Tema Dissenyat per Rafel Coll · Patrocinat per Blogger